Ciutadà italià resident a Gaza

gener 2nd, 2009 by Tempesta48
  • catalan
  • spanish

El meu apartament a Gaza està enfront del mar, té una vista panoràmica que sempre m’ha pujat la moral, a pesar que també mostra la misèria de la vida sotmesa al bloqueig. Això era així fins a aquest matí, quan tots els dimonis van trucar a la finestra. Aquest matí, a Gaza, ens despertem amb el so de les bombes que queien. Moltes d’elles van impactar a uns pocs centenars de metres de casa meva.Alguns dels meus amics van rebre l’impacte daquestes bombes. En aquests moments el balanç de morts és de 210, però el nombre puja dramàticament. És una carnisseria sense precedents. Han arrasat fins als fonaments el port que està enfront de casa meva i han polvoritzat les comissaries. Em diuen que els mitjans occidentals han assimilat i reboten les notes de premsa de l’Exèrcit israelià, que assenyalen que els objectius són només els terroristes de Hamàs i que estan actuant amb precisió quirúrgica.

En aquests moments, visitant el principal hospital de la ciutat, al-Shifa, veiem un caòtic amuntegament de cossos en el pati, vam observar que la majoria de qui esperen atenció mèdica són civils, estesos al costat d’uns altres que esperen ja a ser enterrats.

Pots imaginar-te Gaza? Cada casa està al costat de l’altra, cada edifici al costat del següent. Gaza és elmlloc amb la major densitat de població en el món, el que significa que quan es llança una bomba des d’una altura de 10.000 metres, inevitablement es comet una carnisseria de civils. T’han avisat d’això, ets culpable, no és un error, no són danys col·laterals.

Al bombardejar la comissaria central de Policia en al-Abbas, en el centre de la ciutat, l’escola elemental de les proximitats va ser seriosament danyada per l’explosió. Era el final de la jornada escolar i els alumnes eren ja al carrer. El cel que fins llavors era blau es va tenyir de sang. Quan van bombardejar l’acadèmia de Policia de Dair al-Balah, alguns morts i ferits corresponien també al mercat confrontant, el mercat central de Gaza.

Hem vist cossos d’animals i de persones amb la sang barrejada en rierols que descendeixen pels carrers d’asfalt. És (el quadre de) Gernika convertit en realitat. He vist molts cadàvers d’uniforme en els diversos hospitals que he visitat, la majoria d’ells joves. Els saludava cada dia quan me’ls trobava al carrer camí al port o quan em dirigia al cafè a la tarda. Coneixia el nom de diversos d’ells.

Un nom, una història, una família mutilada. La majoria eren joves, d’entre 18 i 20 anys, sense vinculacions polítiques, ni amb Hamàs ni amb al-Fatah, que s’havien enrolat a la Policia quan van acabar els estudis només per tenir un treball segur a Gaza, on el bloqueig criminal d’Israel ha provocat que la taxa d’atur sigui del 60%. No m’interessa la propaganda i deixo que parlin els meus ulls, que les meves oïdes escoltin el so de les sirenes i de les explosions.

No he vist a cap terrorista entre les víctimes d’avui, només civils i policies. Exactament igual que els policies de les nostres ciutats, els agents palestins que han estat massacrats per les bombes israelianes podien trobar-se cada dia de l’any caminant a la mateixa plaça de la ciutat, vigilant el mateix encreuament o la mateixa carretera.

Just la nit anterior vaig estar prenent-los el pèl perquè havien de suportar el fred davant de  casa meva. Vull que la veritat redimeixi algunes d’aquestes morts. Mai van disparar un tret contra Israel, no haguessin hagut de fer-ho, ja que no era part de la seva feina. Actuaven dirigint el trànsit, s’ocupaven únicament de la seguretat interna.

En qualsevol cas, el port està a bastanta distància de la frontera israeliana. Tinc una càmera de vídeo, però avui he descobert què dolent que sóc gravant. No sóc capaç de filmar cossos mutilats o cares cobertes de llàgrimes. Jo també em poso a plorar. Vaig anar amb altres voluntaris d’ISM (International Solidarity Movement) a donar sang a l’hospital al-Shifa.

Allà mateix rebem la trucada de que Sara, una amiga nostra, havia mort per l’impacte d’una peça de metralla prop de casa seva, al camp de refugiats de Jabaliyah. Era una persona dolça, una ànima lluminosa, que havia sortit a buscar pa per a la seva família. Deixa tretze fills.

Fa un moment vaig rebre una trucada de Tofiq, des de Xipre. Tofiq és un dels estudiants palestins que ha tingut la sort de deixar l’interminable camp de presoners de Gaza en un dels bucs del moviment Free Gaza (Gaza Lliure). Em va preguntar si havia visitat al seu oncle per saludar-lo de part seva, tal com vaig prometre. Lamentablement, vaig haver de disculpar-me perquè no havia tingut temps. Massa tard.

Va ser sepultat entre els enderrocs del port, com molts altres. Des d’Israel vam rebre la terrible amenaça que només és el primer dia d’una campanya de bombardejos que pot durar dues setmanes. Volen assolir un desert i cridar-lo pau. El silenci del «món civilitzat» és més ensordidor que les explosions que cobreixen la ciutat com una mortalla de mort i terror.


0 Responses to this post

  1. No Comments

Leave a Response