Pare, em moro

gener 20th, 2009 by Tempesta48
  • catalan
  • english
  • spanish

Les paraules encara ressonen a les oïdes de Kamal Awaga, sacsejant de dolor el seu cos ferit i feble.

Aquestes van ser les darreres paraules pronunciades pel seu fill de 9 anys, Ibrahim, abans que acabés servint com a blanc per a exercici de tir dels soldats israelians.

“Ells van matar al meu fill a sang freda”, diu el pare desconsolat, encara en estat de xoc. Ibrahim es va sumar als mes de 350 nens massacrats per Israel en el seu atac de tres setmanes sobre l’enclavament costaner.

Però mentre els altres van caure mates de bales assassines o terriblement bombardejats, la destinació d’Ibrahim va resultar àdhuc més tràgic.

Un batalló de soldats israelians va fer una pràctica de tir amb ell.

” Els israelians no van tenir clemència amb la seva innocència ” va dir el desconsolat pare en el seu llit a l’hospital Al-Shefa a la Ciutat de Gaza.

” Ells no van tenir gens de compassió amb el seu diminut cos , ” afegí el pare afligit.

Un dia assolellat

Res aquest dia va fer preveure a la família Awaga el tràgif gir dels esdeveniments que es van desenvolupar.

Ells es van despertar un matí assolellat després de dies de tancament en una petita habitació per protegir-se del massiu bombardeig israelià.

“Mare, anem a esmorzar a fora al jardí. Estic fart de romandre en aquesta habitació,” diu l’apesarada mare recordant la súplica d’Ibrahim.

Una hora més tard, la taula estava parada al jardí i la família esperava gaudir dels rars moments de pau, inconscient dels ulls que els observaven a distància.

Un primer míssil va irrompre les tasques de la família abans que un altre destruís el seu habitatge.

“Pare, em moro”, li cridà Ibrahim al seu pare que es precipità desesperadament al seu costat.

“Ràpid, anem ,” Awaga li va dir a la seva esposa i a ls seus altres dos nens mentre duia en braços el petit cos ensangonat  d’Ibrahim.

Però abans que poguessin arribar a la porta, una pluja de bales va caure sobre ells.

Una bala impacta a la cama de la mare i una altra a la cintura del pare.

Els dos germanets espantats d’Ibrahim van córrer per protegir-se darrere dels enderrocs del seu semiderruït habitatge.

Pràctica de Tir

Quan van cessar els tirs, la família va pensar que el seu sofriment havia acabat.

Però els soldats israelians encara no havien acabat.

“Quan els soldats es van acostar vaig pensar que m’anaven a matar”, va dir Awaga que va fingir ser mort.

Però ells venien pel meu petit”, va dir ell ofegant-se en els seus amargs records.

Un soldat es va apropar al cos d’Ibrahim, l’agafà per la seva cama i rient el va fer girar a l’aire mentre un altre disparava la seva arma al cap del nen mort.

Les riallades es van fer més fragoroses quan van dur el cos a un lloc més alt per començar la seva diversió.

Durant tota una hora el pare va emmudir els seus crits de dolor mentre veia com els soldats israelians competien entre si disparant sobre el cos del seu fill mort.

“Ells van fer servir el seu cos ensangonat i perforat per les bales per realitzar una pràctica de tir.”

“Amb cada bala ells tararejaven pronunciant paraules que jo no podia entendre però semblava que estaven en un estat de possessió i d’èxtasi, com si estiguessin festejant.

“Quan finalment van finalitzar la seva “pràctica de tir”, els israelians van prendre les seves armes i van abandonar l’habitatge.

Van passar quatre dies sencers abans que els metges d’emergència poguessin arribar fins a la família per traslladar-los a l’hospital.

“Què va fer el meu fill per merèixer això?” Awaga pregunta, sacsejant el seu cap sense poder creure el que havia succeit.

“Els israelians van massacrar al meu nen, no una ni dues vegades, sinó milers de vegades.”

Traducció meva del text original: http://www.uruknet.info/?p=m50891&hd=&size=1&l=e


0 Responses to this post

  1. No Comments

Leave a Response